04 Dic

Santa Gran Màrtir Bàrbara(4 de desembre-català)

Santa Gran Màrtir Bàrbara

La Santa Gran Màrtir Bàrbara va viure i va patir durant el regnat de l'emperador Maximiano (305-311). El seu pare, el pagà Diòscor, era un home ric i il · lustre a la ciutat de Heliopolis. Després de la mort de la seva esposa, el es va dedicar a la seva única filla.
Veient la bellesa extraordinària de Bàrbara, Dióscoro va decidir amagar dels ulls d'estranys. Per això, el va construir una torre per Bàrbara, on només el seu mestres pagans es permetien veure-la. De la torre es veien llomes fins a una gran distància. Pel dia ella contemplava les muntanyes silvestres, els rius corrent ràpidament, i els camps coberts amb flors, a la nit la majestuositat i harmonia del cel brillants proveïen un espectacle de tan gran bellesa que no es pot explicar. Aviat la verge va començar a preguntar-se sobre la causa i el creador d'un món tan esplèndid i harmònic.

A poc a poc ella mateixa es va convèncer que els ídols sense ànima eren l'obra de mans humanes. Encara que el seu pare i mestres li oferien adoració, ella realitzava que els ídols no són capaços de crear el món. El desig de conèixer el veritable Déu consumia la seva ànima i per això Bàrbara va decidir dedicar la seva vida sencera a aquest fi, i seguir vivint com verge.
La fama de la seva bellesa es va estendre per tota la ciutat, i molts van ser els que buscaven casar-s'hi.Encara que el seu pare li reclamava, ella no volia casar-se amb cap. Bàrbara li comento al seu pare que aquesta insistència de l'podria tenir una fi tràgica i separar-hi per sempre. Dióscoro va decidir que el temperament de la seva filla va patir per haver portat una vida tan solitària. Per això el va decidir permetre sortir de la torre i tenir la llibertat d'escollir el seu propi amics. Així ella arribo a conèixer donzelles Cristianes a la ciutat. Les donzelles els ensenyaven sobre el creador del món, sobre la Trinitat i el Verb Diví. Per la providència de Déu un Sacerdot arribo a Heliopolis d'Alexandria disfressat com un comerciant. Després d'haver instruït a Bàrbara a la Fe Cristiana, la bateig i retorn al seu propi país.

En aquest temps un pavelló de bany molt luxós es construïa a la casa de Dióscoro. Per la seva ordre els treballadors van preparar per construir dues finestres en la paret sud del bany. Però, Bàrbara prenent l'oportunitat que el seu papa no hi era, li va demanar que fessin una tercera finestra, així formant una Trinitat de llum. En una de les parets del bany Bàrbara dibuix una creu amb el seu dit. La creu es marc profundament en el marbre, com si s'hagués fet amb instrument de ferro. Un temps després, les plantes dels seus peus es van imprimir en els passos de pedra del bany. L'aigua de la cassola de bany tenia gran poder per curar. Sant Simeó metafrástica (9 de novembre) compara la cassola al flux del Jordà ia la piscina de Siloè, perquè pel poder de Déu, molts miracles van succeir en aquest lloc.

Dióscoro en tornar deixo saber que no estava content amb el canvi fet en la construcció, llavors la seva filla li va dir de com ella va arribar a conèixer el Déu Trinitari, el poder salvador del Fill de Déu i sobre la futilitat d'adorar els ídols. Dióscoro saltant amb ràbia, busco una espasa i estava al punt de pegar-li amb ella. La santa verge va córrer del seu pare, però el la va perseguir. El seu camí va ser tancat per un turó, que es va obrir i va amagar a la donzella en una obertura. A l'altra banda de l'obertura hi havia una entrada que pujava.Santa Bàrbara va poder així amagar-se en una cova a l'altra banda del turó.

Després de buscar la seva filla sense trobar-la, Dióscoro va veure dos pastors al turó. Un d'ells li ensenyo la cova on la seva filla s'amagava. Dióscoro li pego tremendament, la va empresonar i intento debilitar amb fam.Finalment la porto al Prefecte de la ciutat anomenat martiana. Ells li van pegar a Santa Bàrbara amb ferocitat, li colpejaven amb cordes de cuir cru i sobaban les ferides amb tela de pèl perquè li faci més mal encara. A la nit Santa Bàrbara pregava ferventment al seu Espòs Celeste, i el Salvador mateix se li apareixia i la guaria. Llavors la van subjectar a noves i més terribles tempestes.

En el tumult on la màrtir es torturava havia la virtuosa dona Cristiana Juliana, ella vivia a Heliopolis. El cor d'ella s'omplia de simpatia pel martiri voluntari d'aquesta il · lustre i bella donzella. Juliana també volia patir per Crist. Ella va començar a denunciar els botxins amb veu alta, i la van agafar a ella.

Les dos màrtirs van ser torturades per molt temps. Els seus cossos van ser esquinçats amb hams, llavors les van portar per la ciutat nua enmig de moltes burles. Per les oracions de Santa Bàrbara, el Senyor comandament un àngel que li cobrís la despullis de les santes màrtirs amb bates esplèndides. Llavors les confessors de Crist, Santes Bàrbara i Juliana, van ser decapitades. Dióscoro mateix va decapitar la seva filla.El furor de Déu no prenc molt per castigar als dos botxins, martiana i Dióscoro. Ells van morir poc després afusellats per llampecs.
En el sisè segle les relíquies de la Gran Màrtir Santa Bàrbara van ser transferides a Constantinoble. Sis cents anys després van ser transferides a Kíev (11 de juliol) per Bàrbara, la filla de l'Emperador Bizantí Alexio Comnenos, que es va casar amb el príncep rus Miguel Izayaslavich. Les restes descansen en la catedral de Kíev Sant Vladimiro, on un akatisto a la santa es prega tots els dimarts.

Molts piadosos Cristians Ortodoxos tenen el costum de cantar l'troparis de Santa Bàrbara cada dia, recordant les paraules del Salvador que tots els que es recordin d'ella i del seu sofriments seran preservats d'una mort inesperada, i no deixessin aquesta vida sense rebre els Sants Misteris de Crist.

sursa:hisportogrup

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.