26 Jul

Dramă în Galicia

www.elpuntavui.cat

Units pel drama

L'excés de velocitat sobre un revolt perillós són les dues circumstàncies que recorden el sinistre en què van morir 43 persones i 47 van resultar ferides

Una família d'Ontinyent sobreviu a l'accident, en què hi ha dues víctimes valencianes

 

 

Trasllat del comboi de l'accident del metro de Valencià ocorregut el 3 de juliol de 2003. Foto: ARXIU.

 

 

 

 

 

 

Ara la prioritat són els familiars,però la investigació ha de caminar en paral·lel

 

 

La tragèdia i el dolor que colpeix Galícia des del descarrilament del tren Alvia a Santiago de Compostel·la s'han sentit com a propis al País Valencià. Les esgarrifoses imatges i les circumstàncies del sinistre recorden aquelles altres que han marcat amb foc en la memòria dels valencians la data del 3 de juliol del 2006. Aquell dia, 43 persones van morir i 47 més van resultar ferides en l'accident de la línia 1 de Metrovalència. El desconcert, les intenses hores de treball dels especialistes per localitzar víctimes i supervivents, la multitud de mitjans de comunicació concentrats en els diferents focus d'atenció per informar puntualment del succés, les mostres de solidaritat i les paraules dels polítics que s'han vist en les últimes hores són un calc del que es va viure en València els dies posteriors a la tragèdia. Però a més d'aquestes generalitats, que es repeteixen en qualsevol circumstància semblant, l'accident que cobria el trajecte Madrid-Ferrol comparteix dues característiques amb el sinistre de València. De primer, el succés també va produir-se en un dels revolts més perillosos del traçat de la línia –el més antic de la infraestructura– entre les estacions de plaça d'Espanya i Jesús i, en segon lloc, el comboi en aquella ocasió també superava la velocitat recomanada i circulava a 80 quilòmetres per hora, quan el normal és que ho fera a la meitat.

Aquests dos factors, als quals s'uneix també el fet que ambdós s'han produït la vesprada d'unes jornades festives –a València s'esperava la visita del papa Benet XVI– han tornat a posar en la primera línia de l'actualitat aquelles víctimes, majoritàriament representades en l'Associació de Víctimes del Metro (AVMJ). Ahir, per boca de la seua presidenta, Beatriz Garrote, l'entitat va demanar a les autoritats prioritzar l'atenció als familiars, i als mitjans de comunicació, fugir de les informacions que no foren rellevants. “El primer que et ve al cap és el xoc que vas viure i penses que ara hi ha moltes persones que estan passant per unes circumstàncies tan doloroses com les vas sentir tu en primera persona”, explicava ahir Enric Chulio primer president de l'AVM3J. Això no obstant, des de la perspectiva del temps transcorregut i l'experiència d'haver passat per un procés judicial, que ara està en qüestió, Chulio recomana que no es deixe de banda el vessant de la investigació sobre les possibles causes de l'accident. “Tant de bo, que el nostre cas servisca per no caure en les mateixes errades que es van cometre amb l'accident de València. S'ha de demanar que les investigacions siguen rigoroses, independents i amb el temps que siga precís. Les presses en aquests casos no són bones”, va indicar Chulio en referència a totes les informacions que s'han anat coneixent en aquests últims set anys i, que gràcies a l'emissió d'un programa especial del programa Salvados, han tingut una repercussió fora del territori valencià desconeguda fins ara.

Tant és així que l'AVM3J estudia a hores d'ara presentar una nova acció judicial, per tal que es reòbriga el procés judicial, que es va arxivar de forma definitiva en 2007. La seua acció se sumaria a la del PSPV-PSOE i l'entitat cívica Cercle Obert, que han aconseguit que la fiscalia de València demane la reobertura del cas en considerar que hi ha noves proves i dades sobre el succés. “El millor ara és parlar menys i deixar que s'investigue perquè els afectats de Galícia no hagen de passar pel calvari que hem viscut els familiars de les víctimes de València aquests últims set anys”, va expressar Miguel A. Muñoz, tresorer de l'AVM3J, a més d'indicar que tot i les similituds d'ambdós accidents, també hi ha dues diferències clau: el conductor de l'Alvia és viu i hi ha imatges del sinistre. “Ací ens hem cansat d'escoltar que la causa de l'accident va ser l'excés de velocitat, atribuïda al maquinista, sense fer cap investigació de per què es circulava a eixa velocitat. Es va donar la doctrina que l'accident era inevitable, quan no és així. Hi ha informes que diuen que amb un altre tipus de sistema de frenat o amb una simple balisa, l'accident no s'hauria produït”, indica Muñoz, que va enviar la seua solidaritat als afectats, en especial als valencians que estan vivint en primera persona la tragèdia. Al tancament d'aquesta edició, s'havia confirmat la mort d'un veí del Grao de Gandia, pare de cinc fills menors d'edat, i un conegut empresari de Calp estava entre els desapareguts. Per sort una família de tres membres d'Ontinyent –dues dones i un home– van sobreviure a l'accident.

 

 

 

 
 

 

Darrera actualització ( Divendres, 26 de juliol del 2013 02:00 )

 

 

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.